La re-estructuració a l'alça de la ratio Eur/US$ és bastant gran els darrers dies. Els preus del US$ són baixos, o els de l'Eur alt, crec que anormalment alt i de forma artificial, ademés.
D'una banda, el diferencial del tipus de interès és prou gran, a US tenen tipus de pràcticament zero, mentres que aquí encara no s'ha produït la propera baixada, que tothom espera per després de reis (i els mercats financers europeus estan descomptant en el rally actual). Crec que és quelcom coiiuntural i la raó fonamental pot ser la diferent velocitat en l'aplicació de retallades de tipus a banda i banda de l'atlàntic.
El quadre és el següent: Sembla que els mercats europeus celebren aquests dies, per avançat l'arribada d'Obama a la Casa Blanca amb el seu plà d'ajust de l'economia nord-americana sota el braç. Al mateix temps que el Brent puja als 47 US$/barril i la ratio EUR/US$ cau a 1.36, per sota del valor crític a 1.38 necessari des del punt de vista tècnic, sembla, per mantenir el rebot fins als 1.60. Aquestes dades apunten, crec, cap a la mateixa direcció: la ratio EUR/US$ prop dels 1.4 és coiuntural, i en poques setmanes la tornarem a veure en els 1.25, si el BCE rebaixa tipus, com sembla que ha de ser.
Respecte l'Íbex, aquest matí sembla confirmar el rebot, situant-se intradia per sobre dels 9500, en un canal alcista clar, el primer de fa prou temps. Hauria d'arribar als 10000 per definir una pauta lateral alcista, per tornar a caure al suport del voltant dels 8000 en un doble rebot per posteriorment iniciar un canal lateral alcista consistent, ja després de l'estiu, que assenyalaria sobre un gràfic de tendència la llum al final del túnel de l'actual situació econòmica.
No comments:
Post a Comment