MR 73, d'Olivier Marchal

Muerte es la segunda mayor de los Eternos. Es difícil no quererla. Ella te quiere a ti, al fin y al cabo.
Neil Gaiman, introducción a The Sandman

MR 73 és una pistola. I una peli més negre que una nit sense lluna. Negre i obsessiva. La caracterització dels personatges molt bona, els actors chapeau, la fotografia magnífica, un argument intel·ligent, amb psicologies profundes i extenses, també força bonyagades... Negre, obsessiva i dura. A cada gir l'amenaça psicològica cristal·litza, a cada primer pla del fum de la cigarreta sembla haver-hi uns ulls foscos que desitgen sortir de l'holograma i buscar la iugular de l'espectador.

Surto del cine amb l'estomac encongit; també existeix aquest món de gent que troba plaer en fer mal deliberadament, de vegades fins i tot sense més motiu que un gaudi incert. Sí, ja ho sé, cada dia en veiem algún bocinet en algú, d'aquest sub-món orgànic en perpètua descomposició emocional, de vegades en algú més o menys proper... Però per avui ja està, eh?

El trailer: http://www.youtube.com/watch?v=NPSfpqSGNA0