Gaza, amb Z de intifada

No, no has llegit malament, i ja sé que intifada no s'escriu zeta. Però si aquests dies has anat seguint el conflicte, una lletra més o menys no et pot semblar tan absurd.

La franja de Gaza és un polvorí, de fa temps: 360 km2, 1,5 milions de persones aprox., la majoria a la Ciutat de Gaza i àrea metropolitana, amb una densitat de 4118 habitants per km2 i uns 600 $ per capita (per mirar de comparar, el promig espanyol 90 habitants per km2 i uns 30000 % per càpita). Ademés, de fa temps que representa que és autònoma en quant a l'auto-govern i a la generació de PIB, però a la realitat ténen les fronteres tancades a cal i canto i és famós el pas de menjar (i armes) a través dels túnels clandestins a la banda de la frontera egípcia. A això se li suma que la majoria de la gent té algun parent que s'ha inmolat, o l'han mort o mal ferit o mal tractat en algun dels conflictes amb els israelís. O un veí que ha necessitat diàlisi i no pot travessar la frontera sempre que ho necessita, o li posen pegues. De fa molts anys que penso que si fós palestí, hauria estat molt probablement terrorista: a força de rebre pals no tothom creu, la rebel·lió, sigui en la forma que sigui, potser no és un dret necessàriament, però entenc que molts joves palestins pensin que és la única sortida que tenen. Entenc a Hamas.

Però anem a pams. Un aspecte fonamental de l'atac és que ben aviat hi ha eleccions a Israel, que s'esperen molt igualades, i el partit conservador necessita el vot del sionisme més recalcitrant. Un altre punt és que la treva va "caducar" fa molt poc, i Hamas no sembla haver tingut la vista estratègica necessària per esquivar l'amenaça i han continuat llançant coets casolans. D'aquí la crítica de Fattah. Això m'ha costat més d'entendre, però suposo que aquesta és la diferència entre Hamas i Fattah, els uns són el sentiment del poble palestí, el camí del mig, els altres ténen més visió estratègica. Els ingredients són aquets, de fet, els hi han posat en safata, als israelians.

La resta de països: Egipte té un pes decisiu en la regió, però la seva balança comercial és molt depenent dels US, no es poden permetre aixecar la veu. Síria, pot ajudar, però a distància i dissimulant. Jordania s'hi mira de lluny. Europa no té gaire poder a la zona. Els US sí: Israel i US van de la mà. El lobby jueu té un enorme poder a Nova York i Chicago, i difícilment Obama hagués guanyat les eleccions sense el seu beneplacit. Un beneplacit que bé en part, de que el seu amic i cap de gabine, R.Emmanuel, és d'origen jueu, i el seu pare tenia prou inflùència en els cercles.

I això em porta a l'objectiu darrer d'aquest post. Vull pensar que tot aquest disberat de violència pot acabar servint per alguna cosa. La propera secretària d'estat és la H.Clinton. Si en algún moment de la història el conflicte a Palestina ha estat aprop de resoldre's, possiblement va ser en les negociacions de Camp David, on Bill Clinton va poder fer seure i donar-se la mà a Arafat i el Representant del govern israelí (era Peres?, ara no recordo). En aquelles negociacions els acords varen ser mínims, i la història ha retratat Arafat com el líder palestí que va perdre una gran oportunitat d'aconseguir una pau amb garanties. Espero que la informació de primer coixí que té H.Clinton la pugui fer servir a partir del dia 20, quan Obama prengui possessió del càrrec i comenci a rodar la pilota de la política internacional nord-americana nòvament, i que Emmanuel pugui ajudar a mantenir la pressió de US que segur que serà molt forta. Esperem que el 2009 sigui ja no la fi de l'atac sobre la Franja, ni l'any de la tercera intifada, sinó el principi de la fi d'aquest conflicte que el temps ha convertit en absurd.