Pas a Nivell, de Pere Vilà

Pas a nivell descriu el buit d'un noi en acabar la carrera, una buidor que neix de veure's davant de l'abisme d'haver de prendre les decisions, d'haver de copçar la dificultat de seguir pel camí un cop han desaparegut els raïls que el guiaven. Ara tot serà més complexe, més multicolor, també. Assumir això porta temps i vivences, alguna d'elles narrada a la peli. O millor, parla de com el protagonista mira d'esquivar la consciència de que el que ara toca és això.
També és un retrat d'una societat, en certa forma, mostra la buïdor, que sembla gairebé obligada, en les comunicacions de les emocions, la impossible fredor amb la que vivim la rutina dels dies, els comportaments establerts i l'aplastant lògica de la claudicació en absència de la rebel·lia, la incapacitat, que sembla estar empesa socialment, en els nostres temps, per assumir la pròpia existència, la pròpia presa de decisions.
És una peli de ritme lent, amb pocs diàlegs i sense banda sonora, feta amb recursos molt limitats, però el ritme és constant i l'argument és coherent. M'ha agradat.